Saps què?
Saps què? En el fons et trobo a faltar... No sé... suposo que més que trobarte a faltar a tu és a la forma en què em feies sentir i les coses tan maques que em deies. Mai em vas arribar a agradar realment, però deies unes coses tan maques... Avui he estat pensant que m'encantaria aixecar-me, mirar el mòbil i veure un "Bon dia!" teu de fa hores. Perquè, és clar!, tu et lleves molt més abans que jo i poder contestar-te "Bon mig dia!" perquè jo m'he llevat a les 12. Saps què? Mai un "t'estimo" m'havia semblat tan maco. Sempre havia pensat que les paraules maques en català perdien molt i em semblaven lletjes. Al teu costat vaig canviar d'opinió. Tot el què deies semblava tan especial, tan únic... No penso que algun cop les vaig creure però em feien sentir en un núvol. M'encantaria parlar d'estupideses amb tu i sentir que podem arribar a ser especials si estem junts. Preocupar-me perquè t'ha picat una serp en lloc de pre...