Saps què?
Saps què? En el fons et trobo a faltar...
No sé... suposo que més que trobarte a faltar a tu és a la forma en què em feies sentir i les coses tan maques que em deies. Mai em vas arribar a agradar realment, però deies unes coses tan maques...
Avui he estat pensant que m'encantaria aixecar-me, mirar el mòbil i veure un "Bon dia!" teu de fa hores. Perquè, és clar!, tu et lleves molt més abans que jo i poder contestar-te "Bon mig dia!" perquè jo m'he llevat a les 12.
Saps què? Mai un "t'estimo" m'havia semblat tan maco.
Sempre havia pensat que les paraules maques en català perdien molt i em semblaven lletjes. Al teu costat vaig canviar d'opinió. Tot el què deies semblava tan especial, tan únic... No penso que algun cop les vaig creure però em feien sentir en un núvol.
M'encantaria parlar d'estupideses amb tu i sentir que podem arribar a ser especials si estem junts. Preocupar-me perquè t'ha picat una serp en lloc de preocupar-me perquè tens novia i no m'ho has dit.
Saps què? Mai cap noi m'havia agafat de la mà.
-Sí, avui fa una calor horrorosa -Em vaig apartar el cabell de la cara i recol·locar les ulleres de sol.
-Vinga, anem a banyar-nos! -Em vas agafar del canell i em vas arrossegar fins la barana del passeig mariítim. I allà ens vam quedar tots dos. La teva mà al meu canell esquerre i mentre observàvem el mar, lentament, vigilant que jo no sortis corrent, vas baixar la mà fins que els nostres dits van quedar entrelligats.
Mai et faras una idea de com em va fer sentir aquell simple gest. Milers de papallones volaven al meu estòmac i milers de formigues caminaven per allà on les nostres mans feien contacte.
Saps què? Em vas acabar de destrossar els primers dia de la uni...
Vaig arribar a classe amb les noies que coneixia però a la meva dreta hi havia una noia desconeguda que no es va dignar a girar-se cap a mi. Em vaig sentir molt desplaçada i era la primera classe que feia a la uni. A última hora de classe, el profe de mates es va presentar i va començar la classe; repàs del batxillerat en una hora i mitja, no vaig entendre res i vaig sortir molt desesperada. Quasi corria cap al metro quan vaig veure una cara coneguda entre la multitut. Me la vaig quedar mirant pensant "és ell, és ell, és ell" però just quan vas passar pel meu costat, vaig baixar el cap. No podia comprovar si eres tu, no savia què dir-te després de tot el que havia passat.
Un cop al metro em vaig tornar boja. No podia creure que t'havia vist, res tenia sentit, què feies tu allà?
A casa vaig comprovar que hi havia un 90% de possibilitats de que fossis tu... Vaig quedar molt destrossada emocionalment durant setmanes, no aixecava el cap de terra per si et trobava de camí a la uni.
Encara que curt, va ser intens. Aquelles 3 setmanes d'estiu van ser molt importants per mi. Gràcies per fer-me somriure quan només volia plorar. Gràcies per estar al meu costat quan la persona que hi havia de ser va decidir marxar. Gràcies per fer-me saber que mai t'has de fiar de ningú i que la gent pot mentir, més d'un cop.
Pel teu aniversari et felicitaré i espero de tot cor que tornem a parlar. No com abans, però sí suficientment com perquè siguem amics.
Un lloc tan nostre que és massa teu "https://www.youtube.com/watch?v=r4L3yGCGLQk" (0:29)
No sé... suposo que més que trobarte a faltar a tu és a la forma en què em feies sentir i les coses tan maques que em deies. Mai em vas arribar a agradar realment, però deies unes coses tan maques...
Avui he estat pensant que m'encantaria aixecar-me, mirar el mòbil i veure un "Bon dia!" teu de fa hores. Perquè, és clar!, tu et lleves molt més abans que jo i poder contestar-te "Bon mig dia!" perquè jo m'he llevat a les 12.
Saps què? Mai un "t'estimo" m'havia semblat tan maco.
Sempre havia pensat que les paraules maques en català perdien molt i em semblaven lletjes. Al teu costat vaig canviar d'opinió. Tot el què deies semblava tan especial, tan únic... No penso que algun cop les vaig creure però em feien sentir en un núvol.
M'encantaria parlar d'estupideses amb tu i sentir que podem arribar a ser especials si estem junts. Preocupar-me perquè t'ha picat una serp en lloc de preocupar-me perquè tens novia i no m'ho has dit.
Saps què? Mai cap noi m'havia agafat de la mà.
-Sí, avui fa una calor horrorosa -Em vaig apartar el cabell de la cara i recol·locar les ulleres de sol.
-Vinga, anem a banyar-nos! -Em vas agafar del canell i em vas arrossegar fins la barana del passeig mariítim. I allà ens vam quedar tots dos. La teva mà al meu canell esquerre i mentre observàvem el mar, lentament, vigilant que jo no sortis corrent, vas baixar la mà fins que els nostres dits van quedar entrelligats.
Mai et faras una idea de com em va fer sentir aquell simple gest. Milers de papallones volaven al meu estòmac i milers de formigues caminaven per allà on les nostres mans feien contacte.
Saps què? Em vas acabar de destrossar els primers dia de la uni...
Vaig arribar a classe amb les noies que coneixia però a la meva dreta hi havia una noia desconeguda que no es va dignar a girar-se cap a mi. Em vaig sentir molt desplaçada i era la primera classe que feia a la uni. A última hora de classe, el profe de mates es va presentar i va començar la classe; repàs del batxillerat en una hora i mitja, no vaig entendre res i vaig sortir molt desesperada. Quasi corria cap al metro quan vaig veure una cara coneguda entre la multitut. Me la vaig quedar mirant pensant "és ell, és ell, és ell" però just quan vas passar pel meu costat, vaig baixar el cap. No podia comprovar si eres tu, no savia què dir-te després de tot el que havia passat.
Un cop al metro em vaig tornar boja. No podia creure que t'havia vist, res tenia sentit, què feies tu allà?
A casa vaig comprovar que hi havia un 90% de possibilitats de que fossis tu... Vaig quedar molt destrossada emocionalment durant setmanes, no aixecava el cap de terra per si et trobava de camí a la uni.
Encara que curt, va ser intens. Aquelles 3 setmanes d'estiu van ser molt importants per mi. Gràcies per fer-me somriure quan només volia plorar. Gràcies per estar al meu costat quan la persona que hi havia de ser va decidir marxar. Gràcies per fer-me saber que mai t'has de fiar de ningú i que la gent pot mentir, més d'un cop.
Pel teu aniversari et felicitaré i espero de tot cor que tornem a parlar. No com abans, però sí suficientment com perquè siguem amics.
Un lloc tan nostre que és massa teu "https://www.youtube.com/watch?v=r4L3yGCGLQk" (0:29)
Comentarios
Publicar un comentario